FAKE NEWS I SALUT: un dilema i una oportunitat de reflexionar

La salut és una de les inquietuds principals de la meva activitat professional, tant la que desenvolupo com a consultora de mindfulness i ioga com la que porto a terme a la ràdio. Els dos vessants exigeixen treballar molt per fer pedagogia, divulgació i prevenció de qualsevol afecció que puguem patir les persones.

Internet ha suposat un gran canvi en les nostres vides a tots nivells: a la xarxa podem trobar molta informació sobre qualsevol tema de salut i això sempre és positiu de cara a la divulgació i la prevenció de malalties. Són molts els avantatges però també se'ns presenten inconvenients que poden arribar fins i tot a perjudicar la salut tots els ciutadans.

Especialment al programa de ràdio, pel seu radi d'abast, és molt important aclarir els dubtes dels oients sobre les notícies de salut que apareixen contínuament a les xarxes socials o premsa. Notícies que poden induir a error o confusió o bé alimentar falses esperances en malalts de patologies greus.

No tot el que es publica és cert. Podem trobar-nos molts bulos i/o interessos comercials que hem de saber detectar. Patim una sobreinformació important, ens trobem amb notícies completament contradictòries sobre el mateix tema creant pura confusió. M'estic referint, és clar, a les fake news o notícies falses que corren per la xarxa, i sobretot a les relacionades amb l'àmbit sanitari, un ámbit especialment delicat.

Les fake news és un tema que preocupa i molt als usuaris d'Internet, segons es desprèn de l'estudi Digital News Report 2018 de la Universidad de Navarra. Concretament preocupen al 69% dels internautes a l'Estat Espanyol.

Afirma també que els mitjans informatius i periodistes són els que més podem fer per distingir la veritat de la mentida a Internet, en responsabilitat compartida amb les empreses tecnològiques i els governs. També un 86% afirma tenir dificultats per distingir les notícies falses de les notícies certes, segons l'Estudio sobre el Impacto de las Fake news en España de la Universidad Complutense de Madrid. El mateix estudi posa de manifest que el 60% dels enquestats reconeix haver-se empassat algun cop una notícia falsa.

Vivim en l'era de la Postveritat i davant de la pèrdua de credibilitat que s'està produint, tots els que parlem a un públic, petit o gran, hem de seguir unes regles bàsiques: ètica, rigorositat i comprovar i contrastar amb diferents fonts d'informació.

El tema de la Postveritat és molt interessant: significa que és podem produir circumstàncies en què els fets objectius són menys influents en la formació de l'opinió pública, que no pas l'apel·lació a les emocions i creences personals.

Ralph Keyes va indicar, al seu llibre The post-truth era: dishonesty and deception in contemporary life, que la conseqüència immediata de la postveritat és la postveracitat. És a dir, una desconfiança davant els discursos públics, però no pel contingut, que pot ser cert i fins i tot científicament demostrat. La desconfiança que genera la postveritat es fonamenta en el fet que el missatge pot servir a un fi ocult, no desitjat per l'audiència.

Tot i que l'era de la postveritat ha arribat al nostre temps amb una certa força, l'última paraula la tenen els consumidors, persones lliures que poden decidir restablir el valor de la veritat. Això vol dir evitar la mentida, pròpia i aliena, i evitar acostumar-se a viure en circumstàncies en què la falsedat és una cosa usual.

Vull insistir que el fenomen de les fake news té una transcendència especial en el món de la sanitat. Tots els ciutadans hem d'aprendre a distingir les notícies falses de les informacions reals.

Adquirir certs hàbits que ens poden ajudar en aquesta tasca. Ens poden ajudar els decàlegs que diferents institucions o associacions de l'àmbit del periodisme o la salut han elaborat a tal efecte, també tenim eines gratuïtes que proporciona Internet per verificar l'autenticitat de les dades a més de webs o identificar llocs especialitzats a difondre continguts i notícies falses.

Un altre aspecte important és el de les investigacions o estudis obsolets. Moltes de les informacions que circulen per Internet no estan actualitzades per tant cal estar atents sempre a la font i la data de publicació de l'estudi.

Davant d'aquest panorama es fa necessari que els professionals, i població en general, en siguem conscients, estem qualificats, preparats i sempre en constant reciclatge. Les fake news es propaguen amb gran rapidesa però també hem de promoure continguts igualment virals per desmentir-les.

Per acabar us vull recomanar el llibre Los 7 hábitos de la gente desinformada del periodista i consultor de comunicació Marc Argemí que ha recollit aquests hàbits, a més d'un seguit de consells per saber informar-se i prendre decisions en l'era de les xarxes socials.